Pàgina:Origin of Species 1872.djvu/20

Aquesta pàgina ha estat revisada.


de sa destinée dans l'ordre de choses dont il fait partie. C'est cette puissance qui harmonise chaque membre à l'ensemble en l'appropriant a la fonction qu'il doit remplir dans l'organisme général de la nature, fonction qui est pour lui sa raison d'être.[1].[2]

El 1853, un cèlebre geòleg, el comte Keyserling (Bulletin de la Soc. Geolog. 2a. ser., tom X, p. 357), suggerí que atès que noves malalties, suposadament causades per algun miasma, han sorgit i s'han escampat pel món, en determinats períodes els gèrmens d'espècies existents poden haver estat afectats químicament per molècules circumdants d'una naturalesa específica, donant així origen a noves formes.

El mateix any, 1853, el Dr. Schaaffhausen publicà un excel·lent pamflet (Verhand. des Naturhist. Vereins der Preuss. Rheinlands, etc.) en què sosté el desenvolupament progressiu de les formes orgàniques a la terra. Afirma que moltes espècies s'han mantingut inalterades durant llargs períodes, mentre que unes poques han estat modificades, i explica l'existència de diferents espècies per la desaparició de formes graduals intermèdies. Per tant, les plantes i els animals actuals no estan separats dels extints per creacions noves, sinó que se n'han de considerar els descendents mitjançant una reproducció contínua.

El 1854, un botànic francès ben conegut, M. Lecoq, escriu (Etudes sur Géograph. Bot., tom I, p. 250): "On voit que nos recherches sur la fixité ou la variation de l'espéce, nous conduisent directement aux ideés emises, par deux hommes justement célèbres, Geoffroy Saint-Hilaire et Goethe".[3]. Alguns altres fragments dispersos per l'extensa obra de M. Lecoq fan una mica dubtós fins on arriba el seu punt de vista sobre la modificació de les espècies.

La filosofia de la creació ha estat tractada de manera magistral pel reverend Baden Powell en els seus Essays on the Unity of Worlds, 1855. Res no pot ser més impressionant que la manera en què mostra que la introducció de noves espècies és un fenomen

  1. poder misteriós, indeterminat; fatalitat per a alguns; per als altres, voluntat providencial, l'acció incessant de la qual sobre els éssers vius determina, en totes les èpoques de l'existència del món, la forma, el volum i la durada de cadascun d'ells, a causa del seu destí en l'ordre de les coses de les quals forma part. És aquest poder el que harmonitza cada membre amb el tot adequant-lo a la funció que ha de complir en l'organisme general de la natura, una funció que, per a ell, és la seva raó de ser.
  2. A partir de referències a Untersuchungen über die Entwickelungs-Gesetze de Bronn, sembla que el cèlebre botànic i paleontòleg Unger va publicar, el 1852, la seva creença que les espècies experimenten desenvolupament i modificacions. Així mateix, D'Alton, a l'obra de Pander i Dalton sobre peresosos fòssils, va expressar una creença similar el 1821. Com és ben conegut, Oken, en la seva espiritual Natur-Philosophie, ofereix punts de vista similars. A partir d'altres referències a l'obra de Godron Sur l'Espèce, sembla que Bory St. Vincent, Burdach, Poiret i Fries han admès que contínuament es creen noves espècies.
    Podria afegir que, dels trenta-quatre autors esmentats en aquest esbós històric que creuen en la modificació de les espècies, o si més no creuen en actes de creació independents, vint-i-set han escrit sobre branques especials de la història natural o de la geologia.
  3. Veiem que les nostres investigacions sobre la immobilitat o la variabilitat de les espècies ens porten directament a les idees expressades per dos homes justament cèlebres, Geoffroy Saint-Hilaire i Goethe.