Pàgina:Orígens y fonts de la nació catalana (1878).djvu/12

d' allavors, per la part de Tremp, y en las montanyas de Cadí y Monsech; ab los mateixos carácters apareixen novas illas en la provincia de Barcelona, en lo seu terme ab la de Tarragona, y fins á la de Gerona se 'n trovan, y per cert que d' ellas se n' han tret per la edat mitjana gran número de columnas per los claustres d' iglesias y convents, com per exemple los del pati de S. Jordi de la Diputació de Barcelona.
Mes lo período que tingué per Catalunya una importancia gran en l' época de los mars mezoichs que son los qu' estudiém, fou el cretaceo que vingué á completar los Pirineus y las montanyas de Prades que s' escorregueren en varias direccions, aixecant lo país per la part de Mont- blanch, obrint la conca del Francolí qu' allavors comensa á correr venint á desembocar prop la Selva en lo mar Mediterrani.
També aixecantse las terras de Prades cap mitxjorn, allavors aparesqué lo Priorat, puig al mateix temps, de la part de Valencia sortiren las terras d' Alcalá de Chisvert, de modo que semblava, per lo que havem dit que ja l' Ebro trová la seva conca, mes no fou aixís, puig lo mar Mediterrani omplia encara tot lo Priorat, y passant per lo estret de Tortosa anava á reunirse ab l' Ocean, qu' encara tenia en son fons tot l' Aragó y la plana de Lleyda.
D' aquest costat, nasqueren las terras del Congost de Vich, la cascada de S. Miquel del Fay, comensa á devallar, y lo mar de Vich queda transformat en llach.
En aqueix temps apareixen dos illas célebres en lo Mediterrani, Mallorca y Menorca, que si en aquell temps haguesen portat lo nom que ara portan dos dels seus monts, aquellas illas s' haurian dit de Torrellas y Tora, puig aqueixas foren las terras de las prenomenadas illas que primer isqueren del fons del mar.
La forma gràfica d' aqueix período l' ensenyan bé prou las timbas del Congost y la Riba: son montanyas casi verticals, mes sempre coronadas per terrassas ó planas.