Aquesta pàgina ha estat revisada.
De «Quam dilecta» já dir
Ni es pot, ni es deu permitir;
Digám sempre candileta,
Que assó tot ho mou banyeta
Pera darnos que sentir.»
«No tinch já que advertir res,»
Digué llavors la prelada,
«Sent tan plena la votada
D'este reverent congrés;
Candileta com adés
Dirém sempre en claritat,
Qu'aixó s'ha determinat
En esta junta secreta,
Aprobant la candileta
La santa comunitat.»
Al eixir de la votada
Estaba allí el noviciat,
Esperant lo resultat
De qüestió tan intrincada.
«Já está la cosa arreglada,»
Digué una mare major,
Y plena de gran fervor
Respoügué una novicieta:
«Mare, si es la candileta
Doném gràcies al Senyor.»
