Aquesta pàgina ha estat revisada.
En una comunitat;
De lo que m'han ensenyat
No mudaré una lletreta;
Candileta! candileta!
Candileta! y s'ha acabat.»
Una molt cegueta estaba
Impacient per dir la sehua,
Coneixentse d'una llegua
Que já per votar rabiaba;
Y á la que já li tocaba
Parlar, saltá rabioseta
En mes fel qu'una serpeta,
Y á crits digué: «Com s'enten?
Per seculorum amen
Ham de reçar candileta.»
Una sorda, el «Quam dilecta»
Ho pogué entendre molt bé,
Y crida: «Qué's aixó, qué?
No'm vinguen á mí en pandecta:
¿Que jo soch de mala secta,
O alguna infeliç cüeta,
O alguna tonta bobeta?
Vullch morir com he vixcut,
Y reçar com he sabut,
Dient sempre candileta.»
