Aquesta pàgina ha estat revisada.
«Quant jo entrí en lo noviciat
(Digué una gordona brava),
Já la candileta anaba
Y enjamay s'ha variat.
Puix jo no fas novetat
Qu'em coste una pataleta;
Tenint jo posesió quieta
D'una costum que fa lley,
Encara que ho mane el rey
No deixe la candileta.»
Una que había deprés
Les quatre regles de contes,
Proseguí: «No sigám tontes,
Ni tingám que mudar res.
¿No será un bou entremés
Deixar un nom tan polit,
No mes perqué ho haja dit
Eixe cap sense cervell?
Que vatja y que ho diga éll
Y li fasa bon profit.»
Una altra mare madura
Digué: «Jo no diré mes
Sino que no es mude res,
Puix ho tinch per gran locura.
Tota novetat es dura
