Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/36

Una fulla y un cervell.
—De fetje, senyora mehua,
No en volen fer dos dinés.
—Dígali que es pera mí,
So Vicent, al carnicer.
—Senyora, prenga lo sucre,
Los pinyons y lo ayguardent.
—A una póbra, caritat
Si fan per amor de Deu.
—Germana, Deu la remedie;
Aguardes, prenga un diner.
Toch! Toch!—Deo gratias.—Senyores,
Volen, vostés, ramellets?
—Ves en bonhora, giqueta,
Que ramellets no en volém.
—Asansa!—Qué es lo que mana?
—Que vatja y porte del Trench
Una lliura de estadal.
—Senyora, así está el barber.
—Per sa vida, so Vicent,
Recordes dels ventallets.
—Una lliura de composta,
—Qué val?—Dos y mig.—No menys?
—Hixó es lo que val, rulleta.
—Senyora, así está Mateu.
—So Oliver!—Qué vol, senyora?
—Que vatja vostè corrent
Per les tortaes, que tinch
Por que les cremen, manyet.
—Pos á la pastisería
Per elles vaig.—Vatja prest.
—Eugenia?—Qué es lo que mana?
—Quatre diners de doncell,