Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/32

Menys la cota y lo barret.
Prou millor m'en folgue jo
Quant m'asente en lo banquet;
Mirant lo que en lo torn pasa,
Me pareix un entremés.
Per qué vé Vicent y diu:
—Senyora, prenga la llet!
Alií van les camarrojes,
Los ous, la beta y la neu.
—Senyor Vicent, per sa vida
Vatja per lo coquiller,
Y de camí prenga y porte
Quatre caneles de seu
-Los diners embolicats
Van en eixe paperet.
—Senyora, así está Simó.
—Simó, dígali al paler,
Que cóm se descuida tant;
Ahí vá lo que li dech,
Y pera les dos tortades
Prenga buit fulls de paper.
—Senyores, la llavanera.
—Válgam Deu! á, est'hora vé?
¿Qué no pot llansar de veure
Que tenim dos mils quefers?
—Senyora, vosté perdone,
—No haguera vengut mes prest!
—Senyora, así está lo sastre.
— Asansa, cride á Oliver.
—Senyores, qué's lo que manen?
—Só Oliver, vatja corrent
Al Mercat, y mire, pórte
Dos lliures de moscatell,