Que no os senta molt la veu.»
Y lo pobre fet un mártir,
A ser vé tan obedient,
Que sent lo tal contrabaix,
Per contentarla, es tiplét.
—Qué's feu ahir que no el viu?
—Tinguí un poquetde quefer.
—Al Grau. s'en degué d'anar!
Qué's pensa que tot no heu sé?
Ja m'han dit que en unes dones,
D'estes del punta corrent,
Tapadetes á mig ull
Que van fent lo vell francés,
Parlar lo veren ahir;
Puix á fe que no m'ho déu!
Perqué á saber lo que pase
Jo así dins ficá per éll,
Bé m'estimara en lo just.
—Senyora, això de mí creu?
—Diga, cóm vé en mentiretes?
—Qué té, mongeta, qué té?
—Que si es burla es una cosa,
Mes si no...—Ménten, viu Deu!
—No té pera qué jurar;
De res de lo que diu crech,
Que sé molt bé ses pasades:
Sap que ha de fer? vájasen,
Y no em torne así en sa vida!
Que no tinch de pedre el seny,
Per un hóme tan ingrat
Que no coneix mes intents.
—Jo la vullch mes del qu'es pensa,
Que el meu amor no el coneix?
Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat validada.
