De sá hacienda nostre Rey.
—Quánt venen los comediants?
—A quince del mes que vé.
—Y es bona la companyía?
—Bonísima dihuen que es.
—Los bous son en lo Mercat?
—Sí senyora, allí han de ser.
—Digam, senyor, y ¿han de eixir
A torejar caballers?
—Tinch entés que no ix ningú.
—Qué dihuen de este Virrey?
—Que li agrada molt lo arrós.
—Bo es lo arrós si está ben fet!
—Cóm li vá de gobernar?
—Goberna admirablement.
—Cóm no há vengut la estafeta?
—La ha detenguda la gent.
—Ahón ballen? quí te les joyes?
—Pense que en Benimaclét.
—Qui es lo mort, que la Séu toca?
—La muller de un correjer.
—Qué hiá de nou de les guerres?
—Per ma fé que no en sé res.
—A fé que em donen cuidado!
—Tantes cóses diu la gent,
Que á ninguna vullch dar crédit.
—Lo nostre Rey, senyor meu,
Tinch per molt cért, que á la llarga
Ha de tenir bon succés.
—Qué tenim de son amich?
No me dirá qué s'ha fet?
—Senyora, s'ha posat frare.
—Diga, d'ahón?—Del Remey.
Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat validada.
