|
|
Que jo't promet arraçar
De contado el meu canó,
Perque no'm torne á tentar.
|
| Tab.
|
Já no es temps de perdonar!
¿Aqueixes eren les rates?
Digues, bagasot polit,
Qué't rascaben les çabates
Y et corrien per lo llit?
Mala febra! encara esclates?
Y com te donara un ou
Si sospetjara jo tal!
Que anares del ou al bou,
Yde ser dona real
Et feres dona d'á sou:
Y en quín home t'has ficat!
En el que no mereix ser
Pera donarli el tracer,
Y el delanter li has donat!
Son tes accions poch medides
Pera á ton pare afrontar;
Puix de la sanch tú te olvides
Per Deu que t'ha de ficar
Al!á en les arrepentides.
Tú já may heretarás
Mon estat y patrimoni:
Puix digues ahón anirás?
O qué has pensat fer? dimoni
No't cayguera en terra el nas!
Bé la pots arromangar,
Que encara qu'es pose en creu
Lo tracer li he de calfar
|
( Al temps de pegarli, ixen Matarot y Grumet)
