|
|
Putjarten tan alt,
Que á tocar arribes
En lo més sagrat?
De lo embaixador
No sabia art ni part.
Si bé donya Piula
Despres m'ho contá.
De tau gentil gracia
Em pintá tes parts,
Qu'et cobrí afició
Y et vaig desitjar.
Be veig que no aguarden
Al oritginal
De aquella pintura
Les porfectes parts;
Tú eres Matarot
Y no ho puch dubtar,
Que altre no poguera
Fer fet tan romá.
El cor desde entonces
Es va encendre tant,
Que bastaba á encendre
Un mauoll d'espart.
Tú has vist un cresol
De fresch apagat,
Per lo fum que llanca
La flama, abaixar
Y tornarse á encendre
Del que crema dalt?
Puix així les flames
Del cor abrasat
Per lo fum baixabon
Al cresol de baix.
|
