Puix m'ha fer esclau.
No á matar les rates
Vinch, perqu'el matar
Sols pera tú es guarda,
Que bellament saps.
A morir, senyora,
Vinch á vostres mans,
Si remey no'm dones
Com mas dat lo mal.
Jo faré la rata,
Tú l'agafarás,
Obri la ratera
Y deixam entrar,
Casémnos, Tellina,
Donam eixa má,
Rey soch com tú Reyna,
No estigues pensant.
Tell.
Tinte, Rey, escolta,
Puix jo t'ha escoltat.
No es bé qu'estes coses
Se apresuren tant.
Já saps qu'el amor,
De tratarse naix,
Y bosí per força
Sempre sol fer mal.
May has posat llenya
En lo meu corral,
Junts en un estable
May habem, estat,
Ni may t'ha dat palla,
Que es dicho vulgar;
¿Puix cóm vols tan pronte