|
|
Tú eres l'asse gran.
¿Has vist una balsa
Quant s'está secant,
Y que un llixó téndre
En mig de ella naix,
Té unes fulles amples
Y unes flors gallarts?
Já m'entens! jo entonces
Dich, quí es tornará
Asse, per poder
En dos mosos grans,
Mentjar eixes flors;
Les que dus dabant,
Que les de darrere...
Eixes flors al gat.
Lo cor, al mirarte,
Tot em fea tric trac;
Ni puch desde entonces
Dormir ni mentjar,
Y em sentí ferit
Desde els peus al cap.
Fuí al embaixador
Perque t'em donás
Per muller ton pare
Y m'ha respost mal,
Dient qu'eres téndra;
Aixó tú t'ho saps.
En la millor traça
Qu'es pot alcançar,
He entrat en ta casa;
Asoles estám;
Mira, infanta bella,
A qué m'ha portat
|
