Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/153

Aquesta pàgina ha estat validada.

Pero jo que sápia vull

Que en la tardança perilla,
Que la figa si no es cull
Per punts sen pasa y clevilla.
Demá li tinch que fer guerra,
Y vorá quánt millor fora
Dar gust á mes pretensions
Lo gran babós de la Alcora.
Compra esta nit perdigons
Y unes dos onçes de pólvora,
Fesme flascos de una banya,
Y vatjen apercebits.
Soldats en llançes de canya,
Y en fones en que á esclafits
Ho arrambleu tot.

Gru.	Una manya He pensat jo molt millor, Que pendencies y batalles En materia del amor, Pareix cosa de rialles.

Mat.

Dígnesla.

Gru.

Mira, senyor;

Donya Piula es una dama
Que cuina y bull á Tellina,
De molt gran llinatje y fama,
Y es la que li pren la orina
Sense ferli alçar la cama.
Aguda com una arista,
Y té uns ulls com á cresols,
Que qui en lo Mercat l'ha vista
Que sol vendre caragols,
Es del temps de la conquista.
Els dos nos volem casar,