Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/150

Y com es barbicerrat, Per entre la gimenea Pareix qu'estiga aguaytant. En fi, senyora, es tot éll Un ramellet acabat, Que gallardament compon Les mes belles flors del camp. Lo liicsó, la regalicia, Lo all porro, lo lliri blan, lo morritort y la ruda, La col, lo rabe y lo nap.

Tell.

Pnix amiga, es molt polit, Si es com tú me l'has pintat, Qu'els homens es bo que siguen Molt membruts y apersonats. Y qué haurá respost mon pare? Lo cor se me va calfant, Puix si mon pare fá el ase, Jo començaré á bramar.

Piula

No tingues pena, senyora, Que traçes no en faltarán. Jo faré que en éll te cases Si tú ho deixes en mes mans; Pero m'has de dar paraula Que en Grumet me casarás Lo privat de Matarot.

Tell.

Quede desde ara atjustat.

Piula.

Y cóm sabrem lo que pasa?

Tell.

Tu que saps disimular, Ves, y com qui no es d'aixó, Procurau esqudrinyar. Jo m'en entre á lo aposento, Perque si vé en lo entretant,