Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/148

Tell.

Ay, Piula, amiga! ¿cóm he d'alegrarme Si'mté'l pare lo péu sempre al ferrarme? ¿Sempre he de estar tancada, Sense poder eixir una vegada Ni á lo sol ni á la sombra? Cóm vols qu'estiga alegre en tanta pena? Una dona com jo, ¿no es trista cosa, - No tindre qui en lo niu li fique brosa?

Piula.

Calla, calla, no plores, Que be pot ser que abans de poques hores Estigues já casada; Perque huí ja ha vingut una embaixada De Matarot que á demanarte envia.

Tell.

Així que fora! ay, que bé em sabria! Y quín nom dius que te lo que'm demana?

Piula.

Matarot, rey de la Jina ó de la Jana.

Tell.

Matarot! may quin nom! cosa mes lletja!. Si en mí se vol casar, cóm no em festetja? Mal nom te pera les dames! Deu me lliure de caure entre ses cames! Y tú, Piula, l'has vist?

Piula.

Si moltes voltes Pelant fotjes lo vin per Carnistoltes Y atra volta allá en Cotes Estaba en un sequiol peixcant granotes.

Tell.

Es home de bon tall, de bona traça?

Piula.

Escoltam y et diré tot lo que pasa. Lo rey Matarot, senyora, Es home tan ben tallat, Que no hiá en tota la Llontja Qui li pose el pén dabant. Ample de pits, gros d'espales; Los múscles com uns bastaix,