Pàgina:Obres festives del Pare Francesc Mulet (1876).djvu/146

Aquesta pàgina ha estat validada.

Y es de tal modo el encant

De este amor tan falaguer,
Que va com gat en giner
Per les teulades maulant;
Y pera casarse en ella
Te la vinch á demanar,
Y si no la vols donar,
Has de tindre gran querella.
Mira, puix, com ha de ser
Pera que son gust se logre,
Que á tú te tinga per sogre
Y á ta filla per muller.
Já les gales se están fent
Y despatjat un martjant,
Pera que compre en l'encant
Les joyes d'or y d'artjent.
Anells, collars, arracades,
Brasilets, perles, manilles,
Botons pera les cotilles
Y unes pantofles picades.
Qué'm respons?

Tab.

Que eres un asse.

¡Puix no has pensat que ma filla
Gamay ha portat cotilla,
Y així no es temps de qu'es case?
En tota la terra de Babia
A ningun arbre (assó es cert),
Se li pot posar empelt
Sens que li puje la sávia.
Em té molt esbalait,
Que'l que de gran rey se pica,
Vol casarse en una gica
Que encara es pixa en lo llit.