Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/96

de la perfeccio diuinal, qui egualment e eternal fora causa a imperfeccio e a desirada perfeccio; lo qual desirer^[1] fora imperfect, si eternalment desiras e nuyl temps no aconseguis son compliment.^[2] E cor aço sia inconuenient, segons la perfeccio e la amor diuinal, per aço es demostrat que l mon es creat,^[3] e que la imperfeccio ha haut començament, per lo qual es signifficat compliment. § Lo juheu dix al gentil: Signifficat e prouat hauem per natura corporal que l mon es creat. Are ho volem prouar per la natura esperitual, ço es a saber, per la anima. Maniffesta cosa es a la humana intelligencia que la anima racional no s pot sadoylar en aquest mon; e per aço, enaxi con corporalment los elements se mouen a ensercar lur compliment, e no atroben aquell, segons que damunt hauem dit, enaxi la anima esperitualment enserca son compliment, e no atroba aquell;^[4] cor cant ha vna cosa qui ha desirada hauer sempre, ne desira altra.^[5] E cor aço sia imperfeccio de caritat, per aço es signifficat que anima es creada, cor si fos eternal, no hagra imperfeccio; e si ne hagues, la sobirana perfeccio e amor, ço es a saber, Deus, fora causa a eternal imperfeccio, e aço es impossibil, e contra les condicions dels arbres; per la qual impossibilitat e contrarietat es signifficat que la anima es creada. E per la creacio de la anima es signifficat que la natura del cors es creada; cor si l anima, qui es de pus

1. Desider.
2. Edit. lat. Propriam perfeccionem.
3. Edit lat. Creatus et terminatus.
4. Edit. lat. Non potest invenire in hoc saeculo.
5. Edit. lat. Desiderat aliam quàm non habet.