Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/86

e que la granea de cascun sia infinida essencia per^[1] totes les virtuts e per^[2] tots los lochs. § Lo juheu respos e dix: Certa cosa es que en lo cors compost, cascun element termena en l altre, segons sa propria virtut; cor lo poder del foch termena en lo poder de l aygua que li es contrari, e lo poder de l aygua en ceyl del foc, e aço mateix se segueix del aer e de la terra. E enaxi con termenen^[3] la vn en l altre en virtut,^[4] enaxi termena la operacio de cascun en la operacio del altre, per ço cor son lurs obres diuerses e contraries. E per aço cascun dels elements desija esser simple, e per si mateix, e sens los altres elements;^[5] cor mils se couenrria ab son esser mateix e ab sa virtut matexa, si podia esser sens los altres,^[6] que no fa con es mesclat ab los altres. E per aço es maniffestat que si eren molts Deus, seria lo poder e la bonea et cetera de cascun, termenada e finida en lo poder et cetera de l altre; e fora meylor vn Deu qui fos en sa essencia matexa e en son poder et cetera, que tots aquells Deus; e mils se couengra ab esser: e pus impossibil cosa fora que en ell fos enueja, erguyl, e imperfeccio, que si fos mesclat ab altres Deus. E cor la major nobilitat, e ço per que Deus mils se couenga ab esser, coue esser atorgat, segons la condicio del primer arbre; e cor fe, esperança, caritat et cetera, se poden mils couenir ab bonea, granea et cetera, en poden esser majors e pus contraris als vicis. Per aço es demostrat per estes condicions, que vn Deu coue esser

1. En.
2. En.
3. Tenen.
4. Edit. lat. Et sicut unum terminat alterum in virtute.
5. Edit. lat. Sinè mixtione aliorum.
6. Edit. lat. Esse simplex sinè aliis.