Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/84

Aquesta pàgina ha estat revisada.

e mals. Sete, es creure en la celestial gloria. Vuite, es creure infern esser. Cant lo juheu hac recomptats sos articles, adonchs comença al primer article.


Del primer article




DE UN DEU



LO juheu dix al gentil, que moltes rahons maniffestes mostrara d esser vn Deu tan solament; mas, entre les altres rahons, per quatre rahons ho vol prouar, per les flors dels arbres, abreuiadament; de les quals quatre rahons es aquesta la primera: Maniffesta cosa es que l hom[1] es ordenat, segons que vehem, a vna fi; e natura, tot ço que fa, ho fa a esguardament de vna fi.[2] E aquest ordenament, e aquest cors natural significa e demostra vn Deus esser tan solament; cor si eren molts Deus, seguir sien moltes fins, e los vns homens serien ordenats naturalment a amar vn Deu, e altres homens serien ordenats a amar altre Deu; e aço mateix se seguiria en les altres creatures, cor cada creatura se diuersifficaria de l altre a signifficar lo Deu qui la hauria creada.[3] E si aço cascun Deu no

  1. Mon. Edit. lat. Homo.
  2. Edit. lat. Nam omne, quod natura operatur, operatur propter unum finem.
  3. Edit. lat. Ad significandum, quod unus Deus esset diversus ab altero Deo, qui ipsam non creavisset nec produxisset in esse.