virtuts de hom, sia atorgadora cosa, saluant les condicions del primer arbre; per aço es maniffestat que en Deu son bonea, granea, et cetera.
INTEMPRANÇA e ira no porien esser en anima sens lo cors, e intemprança e ira no moren en l anima del hom peccador qui mor en peccat hauent intemprança e ira; cor si morien per la mort del cors, couenrrien se mils a esser semblants al cors que a l anima. E con se couenguen mils a l anima que al cors, segons natura corporal e esperitual, e con l anima sia inmortal, per aço roman colpa de intemprança en la anima, e roman ira. E cor a l anima es estat occasio[1] lo cors, coue que l cors sia ressuscitat, e que sia aytant de temps punit per intemprança e ira, con l anima sera durable; e si aço no era enaxi, seria deffayliment de justicia e de perfeccio en Deu, e no seria tan gran contrarietat entre temprança e intemprança, ni entre caritat e ira, e serien destrohides les condicions del primer arbre.[2] E cor totes estes coses serien possibils si resurreccio no era,[3] per aço resurreccio es demostrada, e maniffestada la humana intelligencia. § Cant los tres sauis hagren prouat al gentil, per les flors dels arbres,
