Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/74

Aquesta pàgina ha estat revisada.




DE JUSTICIA E ACCIDIA



LO cors huma es mitja, per lo qual l anima racional se coue a merit o a colpa; cor sens lo cors, l anima no poria hauer merit per justicia, ne colpa per accidia, com sia cosa que l cors sia estrument per lo qual l anima pot vsar de ses virtuts, e pot vsar de vicis. On si es resurreccio, e Deus guasardona en gloria lo cors qui fo estrument a justicia, e puneix lo cors en infern qui fo estrument a accidia, mils se coue la justicia de Deu ab la justicia del hom just, e mils es contraria la justicia de Deu al hom accidios, que no es si resurreccio no es. E si aço se couenia mils ab esser, e no era esta conueniencia en esser, couenrria s esta conueniencia ab esser e ab no esser, e lo contrari d esta conueniencia couenrria s ab esser e no esser; e cascuna d aquestes conueniencias es contradiccio; la qual contradiccio es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que resurreccio sera; per l esser de la qual no s segueix nuyla inconueniencia.


DE PRUDENCIA E ERGUYL



PUS possibil cosa es que sia erguyl e lo contrari de prudencia en home, dementre que actualment sien en ell humilitat e prudencia, que erguyl e