no entena son enteniment per rahons necessaries la veritat en que creu. On con l anima creu en veritat alcuna cosa, esser coue cosa pus[1] noble que la anima, per la qual sia ajudada a creure ço que per sos poders[2] tan solament no pot creure; e aquella cosa es Deu. § Fe es virtut, e virtut e veritat[3] se couenen; e gola es vici, e vici e falsetat se couenen; e cor veritat e falsetat sien contraris, per aço fe e gola son contraris. On si Deus res no era, fe e gola se couenrrien egualment ab ventura; e si ho fehien, si s farien veritat e falsetat; e cor veritat se coue ab esser e falsetat ab no esser,[4] per aço es maniffestat que Deus es; per l esser del qual veritat e esser se couenen, e falsetat e no esser; per la qual conueniencia fe se coue ab occasio, e gola ab ventura, e les condicions dels arbres se couenen.
CERTA cosa es que esperança e esperituals coses se couenen, e lutxuria e coses corporals se couenen. On si en Deu no ha bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui son virtuts[5] esperituals, per esperança, qui es virtut esperitual, se couenrria anima de hom ab major nobilitat que Deu. On con
