en gloria, e tement pena infernal e corporal.[1] E cor lo mitg, qui es pus espressament e pus purament entre los dos termes, qui son vicis, es pus luny dels dos estrems que no es lo mitg, qui no es tan perfectament en habit de temprança; per aço, ço per que temprança pot esser major, coue esser de necessitat, segons la influencia e l ordenament de les flors del primer arbre, e de les condicions dels arbres. E si aço no era enaxi, seguir sia que lo contrari de temprança se couengues mils ab majoritat e ab esser, que temprança; e que temprança se couengues mils ab menoritat e ab no esser, que son contrari, e aço es imposibil; per la qual impossibilitat resurreccio es maniffestada.[2] § Cant lo saui hac, per lo quart arbre, prouades les coses damuntdites, adonchs dix lo gentil al altre saui que prouas, per lo quint arbre, Deus esser, e esser en ell bonea, e granea, e les altres virtuts, e esser resurreccio. Empero ell desiraua molt a saber si Deus era creador del mon, o si l mon era eternal o no.[3] Mas lo saui li dix que en los altres libres li seria maniffestat que Deus es creador del mon, e que l mon ha començament.
- ↑ Edit. lat. Et hoc dum homo appetit bonum corporale in gloria, et timet paenas et tormenta corporis in inferno.
- ↑ Edit. lat. Quâ impossibilitate resurrectio nobis demonstratur.
- ↑ Edit. lat. Verum tamen Gentilis multùm desiderabat scire, utrùm Deus esset Creator omnium, aut an mundus esset aeternus, vel no.
