a hom, sens que hom no es les coses que Deus li dona, ne Deus sia ço que dona; mes en ço que dona lo hom, e pot donar,[1] dona ço que no es, en quant dona diners o altres coses qui no son hom; enaxi e mils pot Deus aquestes coses per manera de creacio e de possessio, con hom pot donar diners, cauayls, casteyls per manera de possessio. E per aço Deus es excellent sobre natura qui no pot donar ço que no ha.[2]
CARITAT e justicia se couenen contra ira e injuria; on si en hom qui es cosa finida, e en lo qual pot esser lo contrari de caritat e justicia, se couenen caritat e justicia contra ira e injuria, de necessitat se coue que en Deu, qui es infinit, e n lo qual no pot esser aquella contrarietat, caritat e justicia se couenguen contra ira e injuria.[3] On si resurreccio es, major concordança han en Deu caritat e justicia contra la ira e injuria del peccador, qui es colpable per obres corporals e esperituals, que no haurien si resurreccio res no era. E cor la major concordança coue atribuir a Deu, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada.
- ↑ Dona e lo home pot donar.
- ↑ Edit. lat. Et ideo Deus superat naturam, quae non potest dare, quod non habet; cum infinitae sit superior natura.
- ↑ Edit. lat. Quod in Deo, qui est infinitus, in quo non potest esse contrarium charitatis et justitiae, conveniant charitas et justitiae contra iram et injuriam.
