amor sia be, e la enueja sia mal, per aço coue atorgar la major contrarietat, per la[1] qual be e mal son pus contraris; cor atorgar aytal contrarietat, es atorgar major concordança esser entre amor e justicia, contra enueja e injuria; e es atorgar que major merit ha hom per hauer major amor e justicia, e major colpa per major enueja e injuria, que per menor.[2] On negar resurreccio esser, es negar major concordança d amor e justicia, e major merit e major colpa e major pena. On com negar aquestes coses sia inconuenient cosa, segons les condicions dels arbres, per aço resurreccio es maniffestada a la humana intelligencia.
IRA e caritat son contraris, e caritat e perfeccio se couenen; on per aço se segueix que perfeccio e ira sien contraris; cor si no ho eren, seguir sia que caritat e ira se couenguessen; e si s couenien, possibil cosa seria que dos contraris fossen vna cosa matexa,[3] e aço es impossibil; cor si diuerses coses concordants no poden esser vna cosa matexa, en quant son diuerses e
- ↑ Lo.
- ↑ Edit. lat. Convenit etiam affirmare, quod majus meritum sit homini per majorem amorem et justitiam, quàm per minorem, et major culpa per majorem injuriam et envidiam, quàm per minorem.
- ↑ Edit. lat. Quod si non, sequeretur, quod ira et charitas convenirent; et si convenirent, possibile esset, quod duo contraria possent esse unum et idem absque differentia.
