Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/59

Aquesta pàgina ha estat revisada.

signifficança necessaria en ço per que mes es signifficada concordança[1] entre les virtuts de Deu a vsar de creatura contra ls vicis qui son en home.


DE PODER E ACCIDIA



ACCIDIA desama be comu[2] e be especial; e per aço accidia es contraria a caritat, qui ama be comu e be especial. E cor poder e caritat se couenen, couen se que poder e accidia se descouenguen; car si no ho fahien seguir sia que caritat no s couengues ab poder, o que no s contrariejas ab accidia. On con poder e caritat se couenguen, e poder e accidia se descouenguen, si accidia ha poder de desamar be,[3] e ha poder de amar lo mal, qui es contrari al be, quant mes coue esser alcuna caritat qui haja tan gran conueniencia[4] ab poder, que pusca amar be sens que no pusca amar mal. On con aytal caritat e aytal poder no pusca esser en nuyla altra cosa sino en Deu, per aço Deu es demostrable,[5] en lo qual coue esser lo poder e la caritat damuntdita, en lo qual no porien esser, sens que Deus no fos alcuna cosa.[6]

  1. Signifficança concordada.
  2. Edit. lat. Odit bonum commune.
  3. Edit. lat. Si acedia potest odire bonum.
  4. Edit. lat. Tantam concordantiam.
  5. Edit. lat. Idcirco Essencia Dei est demonstrabilis.
  6. Edit. lat. Quae in ipso non possent existere, nisi sua essentia esset aliquid.