Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/54

Aquesta pàgina ha estat revisada.

eleccio de aquets contraris damuntdits, se coue ab no esser, e defayliment de eternitat ab prudencia. E empero jatsia que prudencia se couenga ab no esser e ab imperfeccio, prudencia es. On si prudencia es, quant mes coue esser sauiesa on no sia conueniencia de no esser ne de imperfeccio;[1] cor si no era, seguir sia que sauiesa e perfeccio no s couenguessen ab esser, e prudencia e imperfeccio[2] couenrrien se ab esser, e aço es impossibil que ço qui es de menor nobilitat se couenga mils ab esser, que ço qui es de major nobilitat; con sia cosa que esser e major nobilitat se couenguen, e no esser e menor. On con aço sia enaxi, per aço es signifficat que sauiesa es en esser; la qual sauiesa es Deu, cor[3] nuyla altra sauiesa no es sens imperfeccio, qui s coue ab no esser.


DE AMOR E FORTITUDO



EN coratje de hom se couenen[4] amor e fortitudo, cor per amor es noble coratge, forts contra maluestad e engan, lo qual es desamat[5] per amor qui ama cortesia e ensenyament. On si amor te en hom tan forts coratge noble contra vicis, e hom es creatura, e mortal, e ha en si molts[6] defayliments, quant mes se coue que en Deu sia amor, per la qual amor Deus sia amador de be e esquiuador de

  1. Perfeccio.
  2. Perfeccio.
  3. Car.
  4. Coue.
  5. Desamar.
  6. E ha molts.