mor. § Amable fill, lo cauayler es temptat per lo demoni, qui en son offici lo tempta ab les coses qui a la intencio per que es cauayler se auenen; la qual intencio li fa en lo mudament de la intencio per que es cauayler. E per ço, fill, con cauayler no s sab deffendre [1] de la temptacio, es sobrat e vençut en lo camp de justicia, caritat, fortitudo, prudencia e humilitat; en lo qual camp lo ha vençut lo demoni ab vicis contra virtuts, per tal que sia cauayler sens intencio de cauayleria. § ¿Sabs, fill, per que es temptacio feyta contra intencio? Per ço que es occasio de destrohir ço qui ab esser se coue, e de adur a priuacio aquell esser per priuacio de intencio vera; cor en lo priuament de vera intencio se enclinen les coses qui son a esser a no esser, e esdeuenen a esser les coses qui son indignes de esser. [2] E per ço, fill, intencio vera e intencio falsa se contrariejen en cauayler, con cauayler fa de la primera intencio segona, e de la segona primera. § En offici de cauayler ha, fill, moltes coses per intencio que ab totes aquelles coses lo cauayler sapia guardar e deffendre intencio en son offici; la qual guarda se fa ab fortitut de coratge just, humil, vertader e leyal, forts contra maluestat e engan de golositat, luxuria, auaricia, superbia, accidia, enveja, ira, volpelatge, traycio, vanagloria e vilanes [3] paraules. § Amable fill, lo cauayler qui ha major intencio a esser be armat de armes corporals que de espirituals, ama mes esser lausat per fer grans colps
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/395
Aquesta pàgina ha estat revisada.