ritat gouerne e mantenga sos sotsmeses, enaxi, fill, princep es per intencio que sia temut per los homens enamichs de justicia. Amable fill, princep deu hauer la primera intencio a guanyar [1] merit en son offici per obra de fe, esperança, caritat, justicia et cetera; e la segona intencio deu hauer a son offici. Mas lo demoni, qui es contrari a la ordinacio de les dues intencions, tempta los princeps, per ço que intencio ixca del ordonament per que es creada en home. § Con princep ha la primera intencio a esser emperador, rey, duch o marques, e ha la segona a virtuts, adonchs es, fill, desuiat de vera intencio; per lo qual desuiament es injust contra justicia, qui en eyl ha perdut son dret. E per aço, fill, aytal princep es honrat per les gents per intencio que tenga justicia, e eyl se fa seruidor de injuria; [2] al qual no s coue honrament de imperi ne de regnat ne de nuyl altre principat. § Si no fos injuria, no fora princep; e si no fos princep, no fora, fill, qui hagues intencio acabada a tenir justicia. Empero molts princeps son en lo mon, e la intencio que han a tenir justicia es poca segons comparacio de la intencio que han a esser honrats, richs, sans e estants longament en les benanançes d aquest mon. § Membra, [3] fill, con son pochs en nombre los princeps que son en lo mon, segons comparacio de tants homens a eyl sotsmeses; e aesma, fill, [4] con tan pochs homens en nombre de princeps porien ordonar e endreçar lo mon, ab que haguessen ordonada intencio en fe, espe-
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/393
Aquesta pàgina ha estat revisada.