primera intencio e en la segona, conseylant que hom prech Deu per les coses terrenals per la primera intencio. § Oracio de boca es, fill, per la intencio segona, e oracio de pensa es per la primera; e per ço lo demoni tempta los homens que muden les intencions, adorant [1] Deu per paraules, e cogitant [2] en altres coses vanes temporals; per les quals cogitacions son contraris [3] a oracio, e cuyden se los homens que per moltes paraules sien exausits, [4] jatsia aço que en lur pensa hajen moltes e vanes cogitacions contraries a ses paraules. [5] § Fill, con volras fer oracio tempta t tu mateix si est pus appareylat [6] a pregar Deu per vtilitat de tu mateix o de ton prohisme, que a demanar a Deu que t don virtuts, o que t deffena de vicis; e tempta ta volentat en qual virtut es pus appareylada de contemplar, ne qual vici li es pus ahirable; e tempta en la oracio loch e temps pus couinent, e guarda si nuyl vici te fa embargament. [7] E en esta temptacio ordona la primera intencio a les coses pus nobles, e la segona a les menys nobles. § Amable fill, en la oracio coue esser, segons caritat e justicia, be comu per la primera intencio, e be especial per la segona. E per aço lo demoni tempta home con per sa vtilitat prech per la primera intencio, e per la vtilitat comuna prech per la segona intencio. E per aço en la oracio son enuersades les dues intencions injuriosament contra exausiments de justicia. [8] § Molt hom dupta de pregar Deu altament
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/370
Aquesta pàgina ha estat revisada.
