que fosses, res no hauies; ni ço que Deus dona a ton prohisme no ho enueiges, cor Deus ha que donar, e ço que dona es carrech [1] a aquells qui ho prenen, e on mes los comana e ls dona, ab major [2] perill ho possehexen, e lur anima n es pus luny a vida contemplatiua, qui es meylor vida que actiua; la qual vida actiua es major trebayl en riquea que en pobretat. § Amable fill, enueja dona tristicia, e tol leticia, e fa atalentament no sadoylable, [3] per lo qual ve passio de ira contra caritat e justicia, qui sanen o guarexen volentat [4] de tristicia ab fortalea [5] de coratge per esperança, leyaltat, temor, humilitat, abstinencia e temprança.
IRA es, fill, per intencio que paciencia pusca nexer de caritat, justicia, fortitudo e temprança, contra la temptacio que l demoni [6] fa a aquestes virtuts [7] ab ira, per ço que ls homens hajen impaciencia, qui es vici contrari [8] a virtuts. E per aço, fill, paciencia es per la primera intencio, e ira es per la segona, e abdues les intencions son contraries; cor enaxi con la primera e segona intencio se concorden en diuerses virtuts, ço es a saber, quant alcuna virtut ha sa obra, per ço
