Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/353

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de vsar de fortitudo, ab la qual deus prouar [1] prudencia, justicia, caritat e temprança, per ço que t ajuden contra la temptacio ab esperança, en la qual te guardara ab abstinencia, priuant la temptacio, e mudant ton consirer en bones cogitacions on seran vençudes diabolicals temptacions.



DE TEMPRANÇA



TEMPRANÇA, fill, es per intencio que ab justicia sia [2] en lo mija de dues estremitats [3] concordants ab injuria. [4] Aquesta temprança, [5] fill, conserua la intencio contra temptacio ab caritat, prudencia, justicia e fortitudo; cor caritat met [6] justicia en la volentat, per ço que vuyla metre [7] son voler en mig de amdues estremitats; en lo qual mija esta lo voler pres per fortitudo e prudencia ab libertat amada e jutjada per manera de merit nat de libertat ab virtut de volentat, on justicia, caritat, fortitudo e prudencia han, ab temprança, ajudat de temptacio, [8] qui s concorda ab les dues estremitats on estan vicis contra temprança. § Amable fill, temprança pot hom hauer en menjar, parlar, vestir, anar, cogitar, voler e entendre, e en les altres coses semblants a aquestes. E cor de cascuna de les coses

  1. Edit. lat. Cum qua debes excitare et probare.
  2. Estia.
  3. De dos estrems.
  4. Injuria qui es vici.
  5. Aquesta virtut.
  6. Edit. lat. Ponit.
  7. Edit. lat. Velit ponere.
  8. Edit. lat. Adjuvant cum Temperantiam contra tentationem.