ira, auaricia e injuria. [1] § Sapies, fill, que ab fortitudo estan forts virtuts contra vicis, e per absencia de fortitudo son forts vicis contra virtuts; e per ço temptacio tempta home contra fortitudo ab menaçes o ab pobrea, o ab ira, o ab mala volentat, o ab riquea, o ab beylea de persona, o ab delitaments mundanals, e encara ab honraments, e ab les altres coses semblants a aquestes. § Amable fill, la temptacio de que jo t parle se fa en la libertat de la volentat ab peccat venial en la segona intencio, adonchs con tu est per alcun home desonrat o menaçat, o con has fretura o despagament [2] de alcuna cosa. Cor si tu ames esser menyspreat [3] per ço que hajes paciencia e humilitat, e ta volentat se vol alterar a amar honrament, amant desonor en aquells homens qui t menysprean, adonchs fortitudo se aflaqueix en justicia, caritat e prudencia, que ab paciencia e humilitat se han [4] sotsmes en fortitudo contra debilitat de coratge. § Amable fill, si vols esser sotsmes a fortitudo, seras franch contra vicis, e no parlaras tro que entenes la intencio per que vols parlar, ne iras en loch tro que justicia e caritat te donen licencia de anar e obrar en ço on justicia e caritat volen estar, e saluar a fortitudo [5] son dret e sa honor. E si tu, fill, has fortitudo, vençras tu mateix e tos enemichs, e menysprearas engans, erguyl, viltats e fayliments. § Con tu, fill, seras temptat, e t sintras mudar en altre estament contra l estament en que esser solies ans que temptacio te temptas, adonchs es temps
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/352
Aquesta pàgina ha estat revisada.
