entens e ames, e vols e ames lo peccat per primera intencio, e injuria per segona; e per aço priues en tu justicia ab ses sors, qui son [1] esperança, caritat, prudencia, fortitudo e temprança, e en tu no es justicia, cor tu has mesa en ton enteniment e en ta volentat, injuria; e caritat no has, car mes ames peccat, e esperança cuydes hauer en ço que ames peccat, e cuydes exir de peccat; [2] per aço has lo contrari de prudencia, ço es, ignorancia e foylia, car no saps quant te viuras, ne est cert si Deus te volra perdonar, pus que tu desames Deu en la amor que has a peccat. E cor injuriosament cuydes hauer esperança, per ço la justicia de Deu no vol que en tu, amant peccat, sia esperança ne les altres virtuts. § Intencio e justicia se concorden, fill, contra injuria e temptacio, cor injuria es contra justicia e contra intencio ab temptacio feyta en la segona intencio, per ço que pusca destrohir la primera, en tal manera que intencio sia enuersada e contra ço per que als homens es donada. E si tu, fill, aço vols entendre, donchs, enten: Con tu, fill, ames per la segona intencio los trebayls que sostens per justicia, amant tu justicia per la primera intencio, adonchs injuria tempta fortitudo en caritat, per tal que caritat se vença en lo hujament dels trebayls. [3] E si caritat es vençuda per priuacio de fortitudo, justicia ha perdudes ses rayls e ses forçes en prudencia e temprança, qui ab caritat e fortitudo se regien; e per aço priua la segona intencio en primera. [4] E con sens [5]
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/349
Aquesta pàgina ha estat revisada.
