per ço car creu en la justicia de Deu; e aço mateix se segueix, fill, de esperança. On con tu, fill, est temptat en los bens de ton senyor a apropiar a tu mateix, o est pereros a defendre l de los seus enemichs, [1] adonchs deus recorrer [2] a caritat e a les altres virtuts, e saluar [3] a caritat la intencio per que es, segons que damunt te hauem [4] exemplificat. § Si tu, fill, ames mes tu mateix que ton senyor en los bens celestials, adonchs vses de caritat en tu per la primera intencio, e en ton senyor per la segona, [5] e en aquell vs has [6] justicia, prudencia e esperança. Justicia has en ço que l senyor terrenal has per intencio que Deu hajes en gloria sens fi; prudencia has en aço que vses de la intencio per que tu est e per que es ton senyor terrenal, cor aquella cosa es prudencia qui conserua contra temptacio la final raho per que es la cosa; e esperança has, fill, en ço que esperes gloria tractant en virtuts de coratge, mes que en les virtuts de ton senyor o de ton prohisme. § Sapies, fill, que a tu es donada companyia e amistat de ton prohisme per intencio que en aquell obres ab caritat, segons la intencio per que te es donada caritat; [7] e si tu ames ton prohisme per la segona intencio, e tu mateix per la primera, has en aquella amor justicia, esperança e prudencia. Justicia has, cor per ço que vses de caritat te es donada societat; [8] esperança has en ço que esperes, per vs de caritat, guasardo; e has prudencia en ço que sabs
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/347
Aquesta pàgina ha estat revisada.
