per conexer e amar Deu, con sia cosa que Deu sia pus intelligible e amable, que tu gloriejable. § Tant es, fill, Deus digne de esser conegut e amat, que la intencio que home ha en conexer e amar Deu, car n es digne, no pot pujar en pus alt grau. E per aço se esdeue que meylor cosa es enteniment en entendre, con enten Deu, que no es lo merit ni la gloria que hom ha per entendre; e si aço no era enaxi, seguir sia que intencio fos pus obligada a home, que als honraments de Deu. § Bastantment, fill, te he parlat de intencio artificial en les coses corporals e espirituals, si ho sabs entendre, e sabras ho entendre si ho vols entendre. E con encare [1] te vuyl parlar de intencio natural, enten con l arbre es per la segona intencio, e lo fruyt es per la primera, car meylor cosa es lo fruyt que l arbre. § Lo cors que tu has, fill, es per la segona intencio, e la anima es per la primera, con sia cosa que la anima vayla mes que l cors, e lo cors sia per ço que la anima hi pusca [2] membrar, entendre e amar Deu, e virtuts, e bones obres. § Amable fill, en tres maneres te he donada conexença de la primera intencio e de la segona; e prech te que ta intencio hajes ordonada en tal manera, que no ams per la segona ço que s coue amar per la primera, ni ab la primera no ams ço que no es digne que n sia amat. § Accidentalment, fill, amen los homens peccadors ab les dues intencions [3] desordonades en lurs amors, cor amar vn beyl libre per ço car es beyl, e no amar lo per ço que l entena, es desordonament de intencio; e en
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/333
Aquesta pàgina ha estat revisada.
