intencio a fer lo libre, e has la segona a donar diners a n aquell escriua qui t fa lo libre. E car mes ames lo libre que los diners que n dones, per aço has al libre la primera intencio, e has als diners la segona. E l escriua fa d aço lo contrari, car eyl ama mes los diners que li pagues per sos trebayls, que no fa lo libre; car si mes amaua lo libre que ls diners, no t donaria lo libre per los diners. § Fill, de la intencio qui es en les obres sensuals e artificials te he parlat; ara t vuyl donar eximpli de intencio en les obres intellectuals, e enten que lo libre que has feyt escriure es per la segona intencio, e la sciencia que n desiges hauer es per la primera, car mes val la sciencia que lo libre. L enteniment que has, fill, es per la segona intencio, e la obra del enteniment, ço es, l entendre, es per la primera, car meylor cosa es la obra de la virtut, que no es la virtut, con sia cosa que la virtut sia per ço que sia sa obra. § La bona obra que tu has, fill, en ton enteniment con entens, es per la segona intencio, e lo merit que n has es per la primera; car tu entens per ço que merit ne hajes. E lo merit que n has per entendre, es per la segona intencio, e la gloria que n hauras per lo merit, [1] es per la primera; [2] car tu has merit per ço que gloria hajes. E la gloria que hauras, fill, en paradis, si hi entres, sera per la segona intencio; e la conexença que hauras de Deu e la amor, sera per la primera; car meylor cosa es intencio en conexer e amar Deu, que en hauer gloria
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/332
Aquesta pàgina ha estat revisada.
