temen morir, e malalties, e trebayls, e pobrees sostenir, [1] e no volen lexar lurs riquees, ne lurs bens, ne lurs terres, ne lurs parents per trer de error aquells que hi son, per ço que vajen a gloria qui no ha fi, e que no sostenguen infinits trebayls. E majorment deurien aço fer, per ço que fossen lausadors del nom de Deu, e de maniffestar sa virtut, pus que Deus vol que sia maniffestada en tots los pobles; e que cascun dia espera con lo honren, entre aquells qui l desonren, e l menyspreen, e l ignoren; e que façam ço que puscam a exalçar entre nos lo glorios nom de Deu. Cor si nos fem en lausar Deu ço que podem, quant mes Deus faria en esser lausat son nom. E si no ho fahia, seria contrari a si mateix, e a sa honor, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. Mas con [2] nos no ns apareylam a reebre virtut e benediccio de Deu, a esser sos valents seruidors, lausadors, animats de fort coratge a sostenir tots trebayls, per exalçar sa honor, per aço Deus no dona en nos la virtut qui coue esser en aquells qui, per la virtut de Deu, destrohirien la error en que son los homens qui van per via de dampnacio, e cuyden esser en via de salut. § Dementre que l saui dehia aquestes paraules e moltes d altres, los tres sauis foren peruenguts en lo loch on se encontraren primerament al ixent de la ciutat; e aqui preseren comiat los tres sauis la vn del altre molt amablement e molt agradable; e cascu ques perdo al altre, si hauia dita contra sa lig nuyla vilana paraula; e la vn perdona l altre. E cant foren en ço que s volgren
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/323
Aquesta pàgina ha estat revisada.
