custumes; per la qual differencia e contrarietat hauem los vns anuig dels altres, [1] e guerrejam, e auçiem los vns los altres, e som los vns catius dels altres; e per aytal guerra e mort e seruitut es empatxada la lausor e la reuerencia e la honor de que som tenguts a Deu tots los jorns de nostra vida. § Cant lo saui hac fenides ses paraules, l altre saui comença a parlar, e dix que tant eren los homens enraygats en la fe en que eren, e n la qual los hauien meses lurs pares e lurs ancessors, [2] que impossibil cosa seria que hom los en pogues gitar per prehicacio, ne per desputacio, ne per nuyla cosa que hom hi pogues far. E per aço, con hom se vol desputar ab eyls, e ls vol mostrar la error en que son, encontinent eyls menysprehen tot ço que hom lur diu, e dien que en la fe en la qual lurs pares e lurs ancessors [3] los han meses, volen estar e morir. § L altre saui respos, e dix: Natura es de veritat que sia pus forts en la anima arraygada, que falsetat; con sia cosa que veritat e esser se concorden, e falsetat e no esser. E per aço, si era falsetat fortment combatuda per veritat, e per molts homens, e continuament, couenrria de necessitat que veritat vences falsetat, e majorment con falsetat no haja nuyla ajuda, pauca ni gran, de Deu, e veritat sia totes vegades ajudada per la diuinal virtut, qui es veritat increada, la qual ha creada veritat creada per destrohir falsetat. Mas cor los homens son amadors dels bens temporals, e tebeament e ab poca deuocio amen Deu e lur prohisme, per aço no han cura de destrohir falsetat e error, e
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/322
Aquesta pàgina ha estat revisada.
