ni con la veritat atrobassem. Fenides estes paraules, los tres sauis se n retornaren a la ciutat d on eren exits; e lo gentil, reguardant en les flors dels cinch arbres, e remembrant ço que hauia conçebut, espera los dos gentils que venien.
DIX la vn dels tres sauis: Si lo gentil, qui longament ha estat en error, ha conçebuda tan gran deuocio, e tan gran feruor en donar lausor de Deu, e diu que per lausar Deu no duptara a sostenir nuyl trebayl ne neguna mort, per greu que sia, [1] quant mes nosaltres, qui tan longament hauem hauda conexença de Deu, deuriem hauer deuocio e feruor a lausar lo nom de Deu, e majorment con Deus nos ne haja tant encarregats per tants bens e per tants honraments que ns ha donats e ns dona cascun dia; e que ns desputassem e que vehessem qual de nos es en veritat ni qual de nos es en error. E enaxi con hauem vn Deu, vn creador, vn senyor, haguessem vna fe, vna lig, vna secta e vna manera en amar e honrar Deu, e fossem amadors e ajudadors los vns dels altres, e entre nos no fos nuyla differencia ni contrarietat de fe ni de
- ↑ Edit. lat. Quod non dubitet se submittere quantumcumque gravibus tribulationibus et tormentis, imo etiam morti.