hauiem vna fe e vna lig. On con aço sia enaxi, ¿parriaus bo quens asseguessem sots aquests arbres, de costa aquesta beyla font, e que desputassem ço que crehem, segons ço que les flors e les condicions daquests arbres signiffiquen; e pus per auctoritats no ns podem auenir, que assajassem[1] fins poriem auenir per rahons demostratiues e necessaries? § Cascun[2] dels sauis tench per bo ço quel altre saui dehia,[3] e assegrense; e començaren a reguardar les flors dels arbres, e remembraren les condicions e les paraules que la dona hauia dites, e proposaren a tenir la manera en lur disputacio, segons que la dona lur hauia signifficat. § Encontinent que eyls volgren començar a moure questions la vn contra l altre, eyls veheren[4] venir lo gentil qui anaua per la forest. Gran barba hac, e longs cabeyls; e vench com a hom las, e fo magre e descolorit per lo trebayl de sos pensaments, e per lo long viatge que hauia fet; sos vlls decorrien de lagremes, son cor no cessaua de suspirar, ne sa boca[5] de planyer. E per la gran angoxa[6] de son trebayl hac[7] fet, e volch anar beure[8] en la font, enans que pogues parlar ne saludar los tres sauis. § Cant lo gentil hac begut en la fontana, e son ale e esperit hagren recobrada[9] alcuna virtut, lo gentil saluda en son lenguatge, e segons sa custuma, los tres sauis. E los tres sauis li reteren les saluts, dient: Aquell Deus de gloria qui es pare e senyor de tot quant es, e qui ha creat tot lo mon, e qui ressuscitara bons e mals, vos valgue,[10] eus ajut
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat validada.
