en que hauien perseuerat; e majorment cor conexien que lo gentil hauia major deuocio concebuda, en tan poch de temps, de donar lausor del nom de Deu, que eyls qui longament hauien hauda conexença de Deu.
CANT lo gentil hac finida sa oracio, en la beyla font laua ses mans e sa cara, per raho de les lagremes que hauia gitades, e axuga s en vn blanch capso [1] que portaua, en lo qual hauia en custuma de axugar los vlls cant plorauen per la tristicia en que esser solia. Enapres assech se de costa [2] los tres sauis, e dix aquestes paraules: Per gracia e per benediccio de Deu se es esdeuengut que yo m son encontrat ab vosaltres, senyors, en est loch, en lo qual Deus me ha volgut remembrar e pendre a esser son seruidor. On ¡benehit sia lo senyor, e benehit sia lo loch, e vosaltres siats benehits, e benehit sia Deus qui us mes en volentat [3] que venguessets en est loch! E en est loch on tanta de bona ventura [4] me s esdeuenguda, vuyl, en presencia de vosaltres, senyors, triar e elegir aquella lig qui m es signifficada esser vera, per la gracia de
