son; e a dir [1] me coue lo honrament de Deu a aquells qui Deu no conexen; e per lo qual Deu tant de be me es vengut. E per aço a trebaylar me coue tots los jorns de ma vida; e placia a vos, senyer Deus, que fam, ne set, calor, fret, pobretat, lassament, menyspreament de gents, malaltia, turments, desemparament de senyor, [2] ni leixar muyler, fils, fiyles, amichs, ne bens temporals; ni hauer estranyetat, ni sostenir greu mort, ne nuyla altra cosa no pusca gitar de mon coratge lo remembrament de vostra honor, ni l exalçament de vostre glorios nom. § Senyer Deus, qui tantes coses dones e perdones, [3] sia ton plaser que perdons al colpable peccador qui t demana perdo, e qui soplega als benauirats sancts de gloria, que t grahesquen lo be que me has donat, al qual yo no pusch bastar a grahir. E perdona, senyer, en esta hora a aquest peccador qui dona a tu sa anima e tots sos poders, con vaja per les tues carreres, e con faça les obres per les quals tu vols esser seruit per los teus sotsmeses. [4] § Segons que damunt es dit, adoraua e benesia e regraciaua lo gentil [5] son senyor e son creador; e tan fortment se esforçaua a adorar e lausar Deu, e a demanar perdo de sos fayliments, que los tres sauis ne hauien molt gran pietat, e maraueylauen se molt fort con tan noblement fahia sa oracio. E tant era gran la deuocio que vehien en lo gentil, que en lur anima consciencia lur remordia e los acusaua dels peccats
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/318
Aquesta pàgina ha estat revisada.
