Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/318

Aquesta pàgina ha estat revisada.

son; e a dir [1] me coue lo honrament de Deu a aquells qui Deu no conexen; e per lo qual Deu tant de be me es vengut. E per aço a trebaylar me coue tots los jorns de ma vida; e placia a vos, senyer Deus, que fam, ne set, calor, fret, pobretat, lassament, menyspreament de gents, malaltia, turments, desemparament de senyor, [2] ni leixar muyler, fils, fiyles, amichs, ne bens temporals; ni hauer estranyetat, ni sostenir greu mort, ne nuyla altra cosa no pusca gitar de mon coratge lo remembrament de vostra honor, ni l exalçament de vostre glorios nom. § Senyer Deus, qui tantes coses dones e perdones, [3] sia ton plaser que perdons al colpable peccador qui t demana perdo, e qui soplega als benauirats sancts de gloria, que t grahesquen lo be que me has donat, al qual yo no pusch bastar a grahir. E perdona, senyer, en esta hora a aquest peccador qui dona a tu sa anima e tots sos poders, con vaja per les tues carreres, e con faça les obres per les quals tu vols esser seruit per los teus sotsmeses. [4] § Segons que damunt es dit, adoraua e benesia e regraciaua lo gentil [5] son senyor e son creador; e tan fortment se esforçaua a adorar e lausar Deu, e a demanar perdo de sos fayliments, que los tres sauis ne hauien molt gran pietat, e maraueylauen se molt fort con tan noblement fahia sa oracio. E tant era gran la deuocio que vehien en lo gentil, que en lur anima consciencia lur remordia e los acusaua dels peccats

  1. Edit. lat. Divulgare et ostendere.
  2. Edit. lat. Derelictionis domûs.
  3. Edit. lat. Qui tot bona das, et tot culpis parcis.
  4. Edit. lat. Tuis subjectis et famulis.
  5. Edit. lat. Adorabat et benedicebat Gentilis.