Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/314

Aquesta pàgina ha estat revisada.

a infinit foch perdurable; en los quals trebayls no cessen turments, ni esperança de nuyl refrigeri no esperen. § Justicia no feyts a oblidar en nostre oracio; [1] cor la diuinal justicia sab totes les mies colpes, e pot punir mi en tots mos fayliments dreturerament, que s que la diuinal justicia faça de mi, sia que m punesca e m condampne a perdurable turment, o que m perdo a perdurable benediccio; en tot ador e benehesch la justicia de Deu, [2] e faça de mi ço que li plaçia, cor caritat me fa amar e tembre e adorar Deu en sa justicia qui fa tot quant fa dreturerament. [3] E per aço coue que ma justicia haja en mi tant de poder, que m faça voler tot ço que volra fer de mi la justicia de Deu. § Prudencia, qui est lum de salut, per la qual los sauis van a la diuinal resplandor que illumina tots sos amadors, [4] lo meu enteniment ha estat longament tenebros, per ço cor vos no erets en eyl; pus tanta de benauirança me ha venguda per vos, prech vos que de aqui enant la mia anima no sia sens vos. E placia al alt excellent altisme, sobira be, que ab vos pusca hauer conexença e lum de la sobirana sauiesa qui es illuminament de vos, e de totes altres lums; e que per gracia e illuminament de la sobirana lum, [5] m ajudets a illuminar e a endreçar tant home estant en estament e en temps tenebros, ignorant la via saludable. § Fortitudo, qui enfortits coratge noble [6] que no se enclin a

  1. Edit. lat. Existimo necessarium esse, quod in nostra oratione non obliviscamur justitiae.
  2. Edit. lat. Cuilibet me voluntariè submitto, et in omnibus adoro et benedico sanctissimam justitiam Dei.
  3. Edit. lat. Quae omnia justè et sinè scrupulo conscientiae operatur.
  4. Edit. lat. Qui omnes suos amatores et secuaces illuminat.
  5. Lutz.
  6. Edit. lat. Corda fidelium.