Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/313

Aquesta pàgina ha estat revisada.

d aquell senyor que totes coses pot accabar, e totes gracies pot donar, e totes colpes pot perdonar. § Dementre que lo gentil desia aquestes paraules, frequentment se ajonoylaua, e besaua la terra, e ses mans e sos vlls al cel leuaua; e en volentat li vench que ab caritat creada adoras e contemplas la diuinal caritat increada, honorable en tots honraments. [1] E dix aquestes paraules: ¡Ha, caritat! Amable virtut, qui tu ha, e tu ama, agradable e amable es per la diuinal caritat qui eternalment e infinida ama ço que ama. Caritat, qui t dones a tots aquells qui hauer te volen, e de tu ne poden hauer aytanta con hauer ne volen, ¿qual ventura es aquesta, [2] que tu has volgut mi hauer en ton senyoratge, sens que yo tu no membraua, ni conexia, ni amaua? Fortuna qui me ha estada longament enemiga, en tu hauer ha restaurats tots mos dans; on con yo sia pobre peccador, [3] con tu mi fasses tant amar Deu [4] e mon prohisme, ¿con te poria [5] guasardonar lo gran be qui per tu m es vengut? ¡Oy las, mesqui! ¡E en qual pobretat e miseria son tots aquells qui caritat no amen ni conexen! ¿Ne que valen, en coratge de home, riquees ni benanançes sens caritat? [6] Amable Deus, qui mi hauets illuminat e escalfat del foch de caritat, ab caritat illuminats e escalfats tant home pobre, freyturos de caritat, qui es en la terra d on yo son; [7] per la qual pobretat van a esser sotsmeses, per vies tenebroses,

  1. Edit. lat. Dignam omni gloriâ et honore.
  2. Edit. lat. Quae fortuna est ista.
  3. Edit. lat. Sim pauper et peccator ac despecta persona.
  4. Con tu manifestant amant Deu.
  5. Con poria.
  6. Edit. lat. Quid absque charitate in cordibus hominum valent mundanae felicitates et divitiae, quae humanam mentem detinent alligatam vano errore!
  7. D on eu son.