de aquelles virtuts sia contraria a la altre; la segona es que ço en que mils se couenen a esser majors, e a hauer major merit hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels altres arbres.[1] § Lo cinque arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts creades principals, e los .vij. peccats mortals. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts ne los vicis no s concorden; la segona es que les virtuts qui son pus contraries als vicis sien pus amables, e los vicis qui son pus contraris a les virtuts sien pus ahirables. § Les .x. condicions dessusdites van per dues condicions, ço es, per dos començaments. La vn es que totes les .x. condicions se concorden a vna fi; l altre es que no s contrariejen contra aquella fi. E la fi es amar, e conexer, e tembre, e seruir Deu.§ Per les condicions demuntdites van les flors, qui son començaments e doctrina a endreçar los homens errats qui no han conexença de Deu, ne de ses obres, ne de la creença en que son. E per la conexença d aquests arbres pot hom consolar los desconsolats, e pot hom asuaujar[2] los trebaylats. E per aquests arbres mortifica hom temptacions, e munda[3] hom la anima de colpes e de peccats. E per la vtilitat dels arbres, qui fruyt ne sab cuylir, fuig hom a trebayls infinits e ve hom a perdurable repos.[4] § Cant la dona hac dites aquestes
- ↑ La segona es en que molt se couenen esser majors e hauer major virtut hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels arbres
- ↑ Asuauar.
- ↑ Monda.
- ↑ En la edic. lat. de Maguncia, que en su tomo II comprende esta obra, se leen los siguientes párrafos, que no están en ninguno de los códices que se confrontan: «Ait ergo Sapientia: Modum investigandi per has