Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/294

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que a negu no fara injuria ni tort. E cor sens que l pes del be e del mal no fos feyt, la gran granea de la justicia de Deu no poria esser tan be demostrada, e ço per que mils sia demostrada se couenga ab esser, per aço es cosa necessaria que l article damuntdit se couenga ab esser.



DE PERFECCIO E SVPERBIA



PERFECCIO e humilitat se couenen contra imperfeccio e erguyl; cor on pus lo home erguylos cuyda mes valer, menys val, e mes de deffayliment ha en si mateix; e on pus lo home humil se humilia e cuyda menys valer, mes val, e mes de perfeccio ha en si mateix. On con aço sia enaxi, e con la perfeccio de Deu sia contraria a superbia, a demostrar que la superbia dels homens erguyloses no ha poder contra la perfeccio de Deu, qui ama humilitat, Deus confondra superbia ab humilitat en los homens erguyloses, donant major pes als humils que als erguyloses qui cuyden mes pesar que ls humils. E cor la flor damuntdita sia mils declarada a la humana pensa si aquest article es, que no fora sens l article, per aço coue esser de necessitat aquest article, per ço que sia la flor damuntdita mils maniffestada, e sia mils declarada la contrarietat qui es entre perfeccio e superbia, e la concordança qui es entre perfeccio e humilitat, e la