en major concordança, d aytant signiffiquen pus fortment les virtuts de Deu. On si es vera cosa que l article damuntdit sia en veritat, l injuriat pot hauer esperança en la justicia de Deu, e l injurios ne pot pus tembre la justicia de Deu, que no farien si l article damuntdit no era en veritat. E cor se couenga ab esser e ab veritat tot ço per que hom haja major esperança e major temor en la justicia de Deu, per aço es demostrat que l article damuntdit es ver.
DIX lo sarrahi al gentil: Temprança es virtut qui esta en lo mig de dos vicis. On aytant con la temprança esta pus fortment en lo mig de dos vicis, d aytant es major e es pus luny als dos vicis; e aytant con temprança es pus luny als dos vicis, d aytant los dos vicis son vists esser majors e pus inconuenients ab temprança e ab esser. E cor coue esser vera cosa, segons les condicions de la flor, tot ço per que mils se contrast es luny temprança als dos vicis, per aço es vera cosa que l article de retre compte es veritat, con sia cosa que en aquell article, segons que hauem recomptat, se contenga que Deus fara egualtat de vn be ab altre, per multiplicar vn merit ab altre e vna gloria ab altre; e fara concordança en los peccadors de vn peccat ab altre, per multiplicar lur pena, leuant
