Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/287

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de la honor que Deus li fara sobre tots. E cor sens l article damuntdit no fos la flor damuntdita tan be signifficada, ni caritat multiplicada, ni enueja mortificada; e cor ço per que mils ho sia se couenga mils ab esser, que ço per que no ho sia; per aço es demostrat que l article damuntdit es de necessitat, segons les condicions dels arbres, en les quals l article damuntdit es prouable.





Del noue article



DE RETRE COMPTE[1]



DIX lo sarrahi: Sapies, gentil, que Deus demanara de compte [2] tots los homens bons e mals; e tuyt li haurem a retre compte del be e del mal que haurem feyt en esta present vida. E lo home qui haura feyta injuria e tort a son prohisme, e haura feyt alcun be, Deus lo punira d aytant, que lo guasardo que degra hauer del be que ha feyt, haura lo home que haura injuriat en est mon. E si tant es que no haja be feyt, [3] Deus li dara de les penes que degren hauer alcuns peccadors qui hauran alcu be feyt; e aço fara per demostrar sa justicia. [4] E no tan solament Deus

  1. Edit. lat. Quomodo Gentes debeant reddere Rationem.
  2. Edit. lat. Petet rationem.
  3. Edit. lat. Et si bonum non fecerit.
  4. En la obra citada, Exposición de la fe musulmana, traducida del turco por Garcin de Tassy, se lee: «Dios vengará en el opresor los derechos del oprimido: si el primero se presenta con buenas obras, las tomará Dios para darlas al ofendido; y si ninguna hubiese hecho, cargará sobre él las faltas del último.»